Amanda Salvador Rodríguez

Tercer registre: La calma travessada pel límit

En aquest tercer registre he optat per continuar explorant el so, però aquest cop des d’un espai molt diferent: el pati de casa meva. A diferència del registre anterior, aquí no hi ha moviment ni foscor, sinó una atmosfera de calma, plena de sons de la natura, que convida a aturar-se i escoltar amb més atenció.

L’àudio recull com a so principal el cant dels ocells, que genera una sensació de tranquil·litat i de connexió amb l’entorn natural. Aquest espai es percep com un lloc segur, íntim i aparentment aïllat del ritme exterior. No obstant això, de fons també s’hi escolten alguns gossos bordant a la distància, un petit detall que trenca lleugerament aquesta sensació de pau i introdueix una altra dimensió del territori.

Aquesta convivència de sons em fa pensar que les fronteres no sempre són evidents, sinó que poden aparèixer de manera subtil. El pati sembla un espai propi, un clar “dins”, però els sons externs ens recorden que no està completament aïllat i que vivim en relació amb els altres. Tal com plantegen Kremer et al. (2018), les fronteres no només separen, sinó que també connecten, i sovint es construeixen a partir de relacions invisibles entre espais i persones.

Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que fins i tot en els espais més tranquils hi ha presència de l’altre, encara que sigui de manera indirecta. He après a escoltar més enllà del que és evident i a donar valor als petits detalls sonors que configuren el meu entorn. La dificultat principal ha estat captar aquesta subtilesa i interpretar-la sense perdre la senzillesa de l’escena.

Enllaç a la carpeta Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1zkKCaJi-1ZUPUBmtAPVVFwILlYSSHI39?usp=sharing

Referència:

Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.

 

Primer registre: les línies que ens divideixen i ens connecten

He començat aquest procés d’observació fixant-me en com la llum, segons l’hora del dia, dibuixa fronteres invisibles en el meu entorn més proper. M’he centrat en moments de transició, com l’alba i el capvespre, perquè són autèntics “entre-llocs”, és a dir, estones on els límits es tornen difusos i ens conviden a mirar el paisatge amb una calma que no tenim durant el dia.

A la primera fotografia, “El barri desperta“, m’ha atrapat aquest moment màgic on la lluna encara es resisteix a marxar mentre el sol comença a il·luminar el carrer. Les esteles dels avions creuant-se al cel actuen com a fronteres invisibles que fragmenten l’espai, de la mateixa manera que els murs i les tanques de les cases marquen on acaba allò privat i on comença allò públic. Mirar aquesta imatge és fer un exercici d’observació conscient que ens transporta a un imaginari paisatge sonor de silenci que està a punt de trencar-se pel soroll de la rutina. Com diuen Kremer et al. (2018), les fronteres no són només murs de pedra, sinó línies simbòliques que ens ajuden a entendre com habitem el món.

A la segona imatge, “Horitzó“, feta des del mirador de Creixell, el límit es torna geogràfic. La ratlla entre el poble i el mar em fa pensar en la relació entre el que hem construït i la natura que ha viscut sempre a aquest món, alhora que em fa pensar en el privilegi de la mirada, ja que des d’allà dalt, observem la vida dels altres (l’alteritat) com si fóssim espectadors d’una realitat anònima.

Finalment, a “Un “adeu” taronja“, la frontera entra directament a casa. La llum de la posta de sol projecta l’ombra de la reixa de la finestra sobre la porta blanca, recordant-me que fins i tot en la intimitat hi ha barreres. Però hi ha una cosa bonica, i és que la llum va més enllà del ferro, relaxant-se al fons blanc i creant un pont visual entre el “dins” i el “fora”.

El conjunt d’aquestes fotografies m’ensenyen que les fronteres són espais on la natura, la ciutat i les nostres vides es troben i es barregen en un tot que som nosaltres, que és vida, que és món.

Al final, el repte ha estat transformar la vista en mirada. Descobrir que una simple ombra a la paret o una marca al cel poden ser, en realitat, el reflex de tota la cura amb què ens protegim i de la curiositat amb què mirem cap enfora.

Enllaç a la carpeta drive:

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/16NuTWHtDFmwi9rCEX4ILgqfXHWX1oNba

Referència:

Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., Campos-Flores, L., & Segura, G. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia.

 

Bon dia companys i companyes,

Afegeixo aquí el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques.

Amb ganes de veure els vostres i continuar coneixent-nos. Una abraçada!