Registres 6: El mapa com a relat. Cartografiant Creixell.
Després d’haver explorat Creixell amb la càmera i el llapis, en aquest darrer registre he volgut canviar de perspectiva i provar amb la cartografia. He dibuixat el meu propi mapa del poble, que no pretén ser una guia turística ni un plànol oficial, sinó una mena de mapa de vivències on el territori es desplega en diverses capes. Per fer-ho, he pres com a referència la imatge del Carrerer de Creixell que, amb la seva arquitectura tradicional de la mà de la quotidianitat, dona forma visual a tot el que he anat sentint aquestes setmanes.
En aquest mapa he volgut destacar el que realment experimento quan em moc pel poble, començant pels punts de trobada i les zones on la convivència és més real, des de la plaça central fins a aquells espais on el turisme ho ocupa tot. També he volgut marcar les fronteres invisibles, protagonitzades pel pont i les zones de pas que tant he resseguit, i que m’han demostrat ser autèntics entre-llocs, espais de transició on la identitat del poble es transforma contínuament. Finalment, hi he inclòs la memòria que trepitgem; tot i que no sigui visible a primera vista al mapa, he tingut presents referències històriques com ara la zona romana de la Clota, que es barreja avui dia amb la nostra realitat. Això m’ha ajudat a entendre que no trepitgem un lloc buit, sinó una capa històrica rere l’altra.
Mapejar el meu propi poble m’ha obligat a mirar-lo d’una altra manera, i és que, tal com apunten Kremer et al. (2018), les fronteres no són només línies al mapa, sinó que es construeixen socialment. En el meu mapa, els límits no són murs, sinó zones de contacte, espais on el poble s’obre a l’altre o on jo mateixa em sento estranya en el meu entorn. Aquest mapa és, en el fons, el meu entre-lloc particular, una manera d’ordenar tot el que he observat i sentit. M’emporto la sensació que cartografiar el territori ha estat, en realitat, una manera de cartografiar la meva pròpia mirada i de confirmar que, fins i tot al lloc on vius, sempre hi ha coses noves per descobrir si et pares a mirar-les.
Enllaç a la carpeta Drive:
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1PA9zfFNrjNvZRUU18bFuEB7AVKdgYMiQ
Referència:
Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
Registres 5: El pont com a entre-lloc: dualitat dibuixada
El pont com a entre-lloc: dualitat dibuixada.
En aquest cinquè registre he volgut deixar de banda la càmera i explorar el meu entorn a través del dibuix. He escollit el pont que creua la carretera de Creixell perquè el percebo com un autèntic “entre-lloc”: un espai de pas que no pertany del tot ni al nucli urbà ni a la zona de platja, però que connecta aquestes dues realitats.
A través de la seqüència del dibuix, visible en les tres imatges del procés, he intentat representar aquesta dualitat. A l’esquerra hi apareix el poble, que transmet una sensació de calma i quotidianitat, vinculada a la identitat més propera i al ritme tranquil del dia a dia. A la dreta, en canvi, hi he representat la zona turística i la platja, un espai molt més canviant, especialment durant els mesos de bon temps, quan arriben visitants i els càmpings s’omplen de vida i moviment.
Aquest contrast m’ha fet pensar en el que plantegen Kremer et al. (2018) sobre els “entre-llocs”, espais on les identitats conviuen, es barregen i es transformen. Des del pont, em sentia en una posició intermèdia, observant dues maneres diferents d’habitar el mateix poble. El pont deixa de ser només una estructura física i es converteix en una frontera simbòlica des d’on es poden observar dues realitats que conviuen constantment.
El procés de dibuixar també ha estat una manera diferent d’observar. A diferència de la fotografia, el dibuix m’ha obligat a aturar-me en els detalls i a mirar l’espai amb més calma. He après que la percepció de l’entorn canvia segons el lloc des d’on mirem i segons el temps que dediquem a observar-lo.
Enllaç a la carpeta Drive:
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/138oHw9TwwrTSAFkKzloaCFr9hAyOan1l
Referència:
Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
Reflexió crítica. Grup J
Bona tarda companys i companyes,
Som el grup J, format per Amanda Salvador, Lia Almansa , Marc Fèlix i Karla Belando. Compartim amb vosaltres la nostra reflexió crítica.
Registres 4
Entre el brogit i el silenci; una mirada a l’altre
Passejar pel centre de Creixell aquests dies m’ha permès observar dues realitats que conviuen en un mateix espai però que semblen pertànyer a mons oposats. D’una banda, m’he trobat amb la fira medieval del poble (com es veu a les tres primeres imatges), un esclat de colors, banderoles i, sobretot, una gran quantitat de gent que ocupa els carrers. En aquest context, l’alteritat es dilueix: l’altre esdevé una figura més dins la multitud, i tots compartim un escenari que simula una altra època. El decorat actua com un filtre que transforma la percepció del lloc i ens fa sentir, per unes hores, part d’una realitat diferent.
El contrast es fa evident quan torno al mateix espai un dimarts a la nit (com es veu a les dues darreres fotografies). El silenci és gairebé tangible i, sense la presència de la gent, l’alteritat es desplaça: ja no resideix en les persones, sinó en el mateix paisatge urbà. Els bancs buits, la il·luminació freda dels fanals i la presència silenciosa de l’església generen una atmosfera distant i gairebé poètica. En aquest cas, l’altre pot ser el buit o fins i tot jo mateix, sentint-me estrany en un lloc que, pocs dies abans, estava ple de vida.
Aquesta transició entre la fira i la buidor m’ha fet reflexionar sobre com les fronteres i les diferències no són fixes, sinó que depenen del moment i de la manera com habitem els espais. Tal com apunten Kremer et al. (2018), les fronteres es construeixen en relació amb els altres i amb el context, i poden ser tant visibles com simbòliques. Aquest registre m’ha ajudat a entendre que el mateix lloc pot generar experiències completament diferents i que la noció d’alteritat és canviant i situacional.
Enllaç a la carpeta Drive:
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/16Qpfis2tYdbS5Ss9MrnEjtPp-UZtPCY1
Referència:
Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
Registres 3
Tercer registre: La calma travessada pel límit
En aquest tercer registre he optat per continuar explorant el so, però aquest cop des d’un espai molt diferent: el pati de casa meva. A diferència del registre anterior, aquí no hi ha moviment ni foscor, sinó una atmosfera de calma, plena de sons de la natura, que convida a aturar-se i escoltar amb més atenció.
L’àudio recull com a so principal el cant dels ocells, que genera una sensació de tranquil·litat i de connexió amb l’entorn natural. Aquest espai es percep com un lloc segur, íntim i aparentment aïllat del ritme exterior. No obstant això, de fons també s’hi escolten alguns gossos bordant a la distància, un petit detall que trenca lleugerament aquesta sensació de pau i introdueix una altra dimensió del territori.
Aquesta convivència de sons em fa pensar que les fronteres no sempre són evidents, sinó que poden aparèixer de manera subtil. El pati sembla un espai propi, un clar “dins”, però els sons externs ens recorden que no està completament aïllat i que vivim en relació amb els altres. Tal com plantegen Kremer et al. (2018), les fronteres no només separen, sinó que també connecten, i sovint es construeixen a partir de relacions invisibles entre espais i persones.
Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que fins i tot en els espais més tranquils hi ha presència de l’altre, encara que sigui de manera indirecta. He après a escoltar més enllà del que és evident i a donar valor als petits detalls sonors que configuren el meu entorn. La dificultat principal ha estat captar aquesta subtilesa i interpretar-la sense perdre la senzillesa de l’escena.
Enllaç a la carpeta Drive:
https://drive.google.com/drive/folders/1zkKCaJi-1ZUPUBmtAPVVFwILlYSSHI39?usp=sharing
Referència:
Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
Recull d’experiències Grup J
Bona tarda companys i companyes,
Som el grup J, format per Amanda Salvador, Lia Almansa , Marc Fèlix i Karla Belando, i a continuació compartim amb vosltres les nostres pràctiques individuals i la conclusió grupal sobre les mateixes.
Registres 2
Segon registre: El so del límit i l’alteritat
En el primer registre em vaig centrar en les línies visuals i, en aquest segon lliurament he volgut explorar com el so també delimita l’espai i defineix qui hi pertany i qui no. El vídeo mostra un passeig nocturn per la urbanització on visc, on la foscor i la il·luminació artificial dels fanals transformen completament la percepció de les fronteres físiques que durant el dia semblen evidents.
En aquest context, apareix un element clau de l’alteritat: el so dels gossos bordant. Aquest paisatge sonor no és neutre, sinó que el lladruc actua com una mena d’“alarma” que marca el límit entre la propietat privada i l’espai públic. D’alguna manera, és una veu que ens recorda que estem transitant a prop d’un espai que no ens pertany, generant una frontera invisible que ens pot fer sentir com a estranys dins del nostre propi entorn.
Al mateix temps, l’absència de cotxes i la poca presència de passos humans reforcen aquesta sensació d’“entre-lloc” temporal que és la nit. En aquest silenci aparent, els sons prenen més força: els gossos i les llums interiors de les cases suggereixen una vida que hi és, però que no es veu. Tal com apunten Kremer et al. (2018), el territori també es construeix a partir d’aquestes relacions entre el “dins” i el “fora”, entre el que és visible i el que queda ocult.
Aquest exercici d’escolta activa m’ha ajudat a entendre que el silenci no és mai absolut. Està ple de petits senyals que ens indiquen on acaba la llibertat d’un i on comença la privacitat de l’altre. La principal dificultat ha estat captar aquesta dimensió intangible del so i donar-li un significat més enllà del que és purament descriptiu.
Enllaç a la carpeta drive:
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1bHesIImLW1_fYTr_a4WVxUjpevirkgod
Referència:
Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., & Campos-Flores, L. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
Registres 1
Primer registre: les línies que ens divideixen i ens connecten
He començat aquest procés d’observació fixant-me en com la llum, segons l’hora del dia, dibuixa fronteres invisibles en el meu entorn més proper. M’he centrat en moments de transició, com l’alba i el capvespre, perquè són autèntics “entre-llocs”, és a dir, estones on els límits es tornen difusos i ens conviden a mirar el paisatge amb una calma que no tenim durant el dia.
A la primera fotografia, “El barri desperta“, m’ha atrapat aquest moment màgic on la lluna encara es resisteix a marxar mentre el sol comença a il·luminar el carrer. Les esteles dels avions creuant-se al cel actuen com a fronteres invisibles que fragmenten l’espai, de la mateixa manera que els murs i les tanques de les cases marquen on acaba allò privat i on comença allò públic. Mirar aquesta imatge és fer un exercici d’observació conscient que ens transporta a un imaginari paisatge sonor de silenci que està a punt de trencar-se pel soroll de la rutina. Com diuen Kremer et al. (2018), les fronteres no són només murs de pedra, sinó línies simbòliques que ens ajuden a entendre com habitem el món.
A la segona imatge, “Horitzó“, feta des del mirador de Creixell, el límit es torna geogràfic. La ratlla entre el poble i el mar em fa pensar en la relació entre el que hem construït i la natura que ha viscut sempre a aquest món, alhora que em fa pensar en el privilegi de la mirada, ja que des d’allà dalt, observem la vida dels altres (l’alteritat) com si fóssim espectadors d’una realitat anònima.
Finalment, a “Un “adeu” taronja“, la frontera entra directament a casa. La llum de la posta de sol projecta l’ombra de la reixa de la finestra sobre la porta blanca, recordant-me que fins i tot en la intimitat hi ha barreres. Però hi ha una cosa bonica, i és que la llum va més enllà del ferro, relaxant-se al fons blanc i creant un pont visual entre el “dins” i el “fora”.
El conjunt d’aquestes fotografies m’ensenyen que les fronteres són espais on la natura, la ciutat i les nostres vides es troben i es barregen en un tot que som nosaltres, que és vida, que és món.
Al final, el repte ha estat transformar la vista en mirada. Descobrir que una simple ombra a la paret o una marca al cel poden ser, en realitat, el reflex de tota la cura amb què ens protegim i de la curiositat amb què mirem cap enfora.
Enllaç a la carpeta drive:
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/16NuTWHtDFmwi9rCEX4ILgqfXHWX1oNba
Referència:
Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., Campos-Flores, L., & Segura, G. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. En C. Yáñez Canal (Ed.), Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.